El desembre 2023 va marcar una etapa sense precedents a la sanitat catalana. Un sindicat jove va convocar una vaga indefinida d’infermeres amb un seguiment massiu per part d’infermeres i llevadores. En aquesta vaga, es va reclamar un conjunt de millores en les nostres condicions laborals, algunes, pendents des de fa més de deu anys. Així doncs, el dia 12 de desembre de 2023 va marcar un abans i un després en la visibilitat de les infermeres.

Aquell dia, a Plaça Catalunya de Barcelona, es va iniciar una mobilització, amb més de 4.000 infermeres i llevadores, que va evidenciar que estàvem decidides a reivindicar les millores el que fa temps que reclamàvem i el reconeixement social, econòmic i laboral que mereixem.

El missatge era ben clar: les infermeres diem prou!
A partir d’aquell dia, les infermeres i llevadores vam iniciar una vaga indefinida, vam unir forces i vam sortir al carrer repetides vegades fins que se’ns va escoltar.

Algunes de les reivindicacions que es van fer en aquell moment van ser per la implementació de la GIDA (Gestió Infermera de la Demanda Aguda), l’ús del vehicle personal, l’estudi de les càrregues de treball i les ràtios, l’encavalcament horari als hospitals, la sobrecàrrega de tasques i responsabilitats a les infermeres i el no reconeixement de les especialitats, entre altres. Totes aquestes reivindicacions eren i són competència exclusiva del nostre govern.

Tanmateix, i com a eix aglutinador, clamàvem la reclassificació de la nostra categoria professional que tot i dependre del govern central, sabíem que el Govern del nostre país podia usar les eines al seu abast per a crear un complement d’homologació fins que el Govern central el dugués a terme.

Durant els quaranta-dos dies que va durar la vaga, es van promoure unes mesures de pressió per a evidenciar la nostra feina, basant-nos en:

• Realitzar estrictament les nostres funcions en base les nostres competències i el nostre judici clínic.
• Fer únicament prescripció infermera sense fer propostes de fàrmacs que sols poden prescriure altres professionals sanitaris.
• Traslladar les propostes de repòs als professionals que han de realitzar la incapacitat temporal (IT) segons la regulació legal vigent.
• Efectuar únicament el nostre tram laboral sense fer hores extraordinàries.
• Evitar fer ús del vehicle privat per a fer l’atenció assistencial fora dels centres, usant el vehicle d’empresa en cas d’urgències o el transport públic per aquella tasca assistencial programada.

Totes aquestes accions van ajudar a visualitzar la importància de la nostra professió dins la sanitat, posant de manifest la necessitat de la millora de les nostres condicions laborals.

L’eix vertebrador d’aquesta vaga indefinida i històrica va ser la unió de les infermeres i llevadores. D’aquesta vaga, en va sortir un acord que permetia treballar en la millora de les condicions laborals del dia a dia de les infermeres i un compromís d’establir una comunicació fluida amb la conselleria de salut i el sindicat.

Des d’aleshores hem establert diversos eixos de diàleg amb diferents interlocutors reconeguts, per assolir les millores necessàries per a les infermeres. En aquesta línia, ens hem reunit també amb el secretari d’estat del Ministeri de Salut, Javier Padilla, i hem fet pressió a Madrid, amb altres sindicats d’altres contrades de l’estat, perquè la reclassificació professional sigui una realitat al més aviat possible.

Un any més tard podem assegurar que les infermeres no ens aturarem, i continuarem reivindicant tot allò que ens pertoca. Sabíem que no seria ni serà un camí fàcil, però això no ens farà defallir i continuarem picant pedra per aconseguir allò que ens toca, per dignitat professional i perquè ha arribat el moment de dir prou.

#infermeresdiemprou

L'entrada Un any d’una vaga sense precendents ha aparegut primer a Infermeres de Catalunya.